Macarrons

Si, ens agraden els plats elaborats, però de vegades fem un sofregit de ceba i botifarra, li tirem el tomaquet que ja pot ser de pot, i ratllem una mica de formatge per gratinar al forn, sal pebrem i apareix un amic a dinar amb dues cervesses. També exposes una peça en una exposició antologica dels alumnes de la Pau Gargallo de Badalona, i la més guapa de la nit es fixa en tu.
    Tot surt a rodar, però la exposició s acaba, els macarrons son lo de sempre, i la noia se'n va. Durant uns instants però, tot era perfecte, em sentia satisfet de viure, era com reneixer de les cendres i volar en flames, era quelcom inmens que omplia tots els buits, bones vibracions.
   Quan la cosa sembla que s'acaba, desobte pesques un primer premi "al robo", però tot i que ja el pots agafar amb els dits, s'escapa nedant alegrement.
    Tan sols puc donar gràcies, visc la dolce vita low cost i gaudeixo amb cada mos que faig a la vida, de vegades ho puc fer en bona companyia, moltes altres també ho puc fer tot sol en un capvespre rogenc i escoltant una guitarra de fons.